Concous International d’Architecture pour les Femmes architectes des Pays de la Méditerranée (UNESCO)

L’absis del projecte se situaria a la façana oest, formalitzant-se en un mur i una pèrgola que minimitzarien l’impacte volumètric del desmesurat bloc d’habitatges. La façana posterior de l’edifici es redissenyaria mitjançant recursos ja experimentats per l’artista Richard Haas que, a manera de gran Pantocràtor i mitjançant la creació d’una sèrie de “Trompe d’oeil”, enllaçaria amb la seva voluntat metafòrica.

Després del mur, a més, la zona de jocs infantils en una zona controlable i buidada. El bosc de pilars que defineixen les naus a l’interior de l’església Magistral, es converteix al bosc d’arbres de l’Hort per a això s’aprofitarien part dels plàtans existents, i es trasplantarien els altres, generant unes naus en ombra des de l’actual entrada pel carrer de l’Empecinado.

A l’Hort, el claustre és recordat per un bosc d’oliveres que emergeixen d’un sòl de grava fosca pentinada, com en Katsura. Aquestes oliveres oculten part de la mitgera nord, mentre que al sud del recinte la tanca s’obre, com en els jardins del Pedregal, amb una entrada lateral. EUna catifa de travertí vincula les dues peces i 

acompanya a l’accés del museu. A la zona mitjana d’aquest pas trobem el lloc adequat per col·locar l’escenari i serveis annexos.