L'encàrrec consistia en transformar el jardí privat de 5500 m2 en un parc públic.

La proposta partia d'una voluntat clarament naturalista contrària a la implantació d'un projecte geomètric i racional. Així, i com si fos una estora, vam espolsar el jardí fins a cristal·litzar-lo en un instant màgic on la llum, presidint l'espai obert, alterés la vella fisonomia presentant una nova i oculta realitat: el parc.

Es va augmentar l'espai útil recreant certs mecanismes barrocs amb la intenció de donar la sensació que l'espai era més gran que en la realitat, disminuint les petites dimensions del jardí. Els arbres, la superfície ondulada, els límits semitransparents o els murs verds van ser les eines.

Murs corbats de xipresos oculten unes zones respecte unes altres, introduïnt aquests aspectes misteriosos i buscant una relació equilibrada amb l'exterior, la qual cosa crea una especial tensió en el mur del límit del parc que provoca la seva ondulació.

En el projecte inicial apareixien en la zona ajardinada grans roques que servien de seient; posteriorment l'Ajuntament les va canviar per bancs normalitzats.